Vam marxar amb un lleuger temor a tornar fets uns hipis i dient : "La india m'ha canviat". Doncs francament no, o no més que qualsevol altre viatge en un pais completament diferent al nostre. Tornem amb la perspectiva i objectivitat que dona la diferencia de cultures, la distancia i el temps passat fora de casa. Res més. Dit dúna altre manera: amb les piles carregades per aguantar el que caigui aquesta temporada.
Bé, i també amb el sentit contradictori de "per fi hogar dulce hogar" i de poques ganes de tornar a fer el que fem tot l'any. El primer contacte amb la realitat ha estat amb els diaris de l'avio: tornar a veure portades de diaris amb Montilles, Mas i Acebes et venen ganes d'agafar-los i tancar-los durant un mes en un Ashram de la india a fer yoga meditacio i menjar picant...a veure si ells sí canvien. No deixa de ser una prova mes de que per aqui res ha canviat, de l'aeroport a casa es continua entrant per la gran via, barcelona està plena d'obres i a casa la nevera buida. Tot igual.
Tot??!!! Nooooo! El membre de la familia desterrat durant un mes a
conviure amb dos gossos ha tornat a casa i ja no es un cadellet. Darkiiiiinyu !!!!! estas enooooorme!!! |
|
