UN dia mes al nostre 'haver' sense incidencies intenstinals. Tota una victoria. Tornarem amb la farmaciola intacte?? tant de bo! A Kovalam la vida segueix tranquila. La gent arregla els establiments per la temporada alta que comensa el setembre i s'allarga fins al desembre. Tot va a mig gas i els preus son mes barats, pero els venedors ambulants estan escalfants amb els pocs blanquests que estem aqui. Hem optat per ser antipatics amb els antipatics i simpatics amb els simpatics, cosa que els simpatics agraeixen i encara son mes simpatics.
Desde aqui sembla mentida que pugui existir un lloc com les afores de Neyyardam. UNa zona qUE ELLS anomenen tribals. Zones fora del nucli del poble amb les cases dispersades pel mig del bosc d'arbres de cautxu. Entre casa i casa a vegades t'has d'inventar el cami. La llum arriba a la majoria de les casesamb un cable tirat de qualsevol manera, i aix'i poden penjar una o dos bombetes per casa. Alguns pero fins hi tot tenen TV.Estan acostumats a viure amb poca llum, les cases son fosques ja de per si. lA nostra tenia una cuina de llenya en una habitacio on no hi havia electra.Aigua corrent no en tenen i lavabo tampoc. Diriem que aixo es l'estandar. Per aixo BGM (la ONG) es dedica a fer pous i lletrines, i aixi la gent no ha d'anat al panta a buscar aigua.
Si es busca NeyyarDam al Google es troba un centre de yoga, una reserva d'animals i la ONG del wILSON. Abans d'anar-hi, veient aixo vam pensar que estariem distrets.
Al cent5re de yoga vam trigar poc en anar-hi.Esta a 150m de la casa del Wilson. Despres de la primera nit, vam anar alla a veure si tenien habitacions i a preguntar per algun curs de yoga. Curs???!! allo era un intensiu d'un mes!!! desde les 8 del mati fins a les 10 del vespre!!! i amb molta cosa religiosa. Ara que el centre per dins, era luxos comparant amb el que teniem. Fent com un favor (pero amb poques ganes) ens podien afegir al curs dues setmanes. Allo pintava raro. Despres el Wilson ens en diria les mil pestes. Pinta a secta. La primera setmana et canvien el nom, no et deixen paralar amb la gent de fora...Quan erem a dins vam veure blancs!! pensavem que erem els unics en kms i kms a la rodona!! PERO NO, EN TENIEM A 150 METRES, i no els vam veure mes, no sortien d'alla. Be, un dia vam veure una parella que van venir a banyar-se 20 minuts al 'nostre' llac. Vist i no vist.
El llac es el centre neuralgic d'aquell tribal. Hi havia una rampa de pedra, ben ampla, que baixava fins l'aIGUa i va perfecte per rentar roba, baixar fins l'aigua, rentar les cabres, rentar-se a un mateix...Abans de banyar-nos vam fer les preguntes de rigor sobre els perills que pogues tenir. La resposta ens va sorprendre perque nosaltres pensavem amb serps i peixos mossegadors: "Fa tres anys i mig que no veiem cap cocodril". A l'altre punta del llac, a l'oficina de la reserva d'animals, vam fer la mateixa pregunta i la resposta va ser encara mes sorprenent: "no, aqui no ens banyem que hi han cocdrils". (Particularment hem costa de creure)
La resrva d'animalscosta de trbar. Pel que ens havien dit no valia massa la pena. En un lloc tenen engabiats uns cocodrils, opcio de volta en elefant a nosequants quilometres i un parc de lleons, eiinn???? si noi, deuen ser els unics juntaments amb els dels zoos. Els tenien en una illa del llac. Els lleons estaven en plena epoca d'aparallament i els sorollam ens trasnportava en els millors records del Serengueti. Aixi que vam decidir anar-ho a veure. Amb la mala sort (o bona, mai se sap) que aquell dia el mini-bus que et portava per alla no va venir. Coses que passen. |
|
